Somnis i malsons
(Una antologia bicèfala)

             Tot el que nosaltres som o semblem, tot el que veiem, no és res més que el somni d’un somni.
                                  Poe i Esclassans
Els presento a la seva consideració una exposició bicèfala, una antologia d'urgència de la meva obra que s'organitza al voltant de dos pols, el dels malsons i el dels somnis.

MALSONS


L’Escac del temps

El temps ens empaita en un immens tauler d'escacs amb els seus rellotges com alfils amenaçadores, ens debilita insidiosament i acabarà amb la nostra vida en l'última jugada.
El temps ens mou com fitxes i és omnipresent com l'espai.
Els poema fotogràfic presentat en aquesta secció és el resultat del muntatge de diverses instantànies, una velleta que passava davant de casa meva camí del supermercat arrossegant la seva corbada vellesa pels nostres carrers, les fonts lluminoses de la màgica muntanya de Montjuïc i les torres difuminades dels palaus de l'exposició, l'antic far de Barcelona, que s'exhibeix com un fòssil sublim i ens esglaia amb la duresa del seu temps prismàtic, un magistral grafit que va aparèixer i va desaparèixer en els murs del parc de les tres xemeneies.





Quadratura de l’atzar




L'atzar imposa la seva cubisme sobre les nostres vides i les determina amb les seves equacions caòtiques.
L'ordre que busquem, la felicitat organitzada moltes vegades s'ensorra per la força estocàstica dels seus daus.

Novament la tècnica utilitzada ha estat el collage fotogràfic, uns maniquís de Gratacós en el gran museu barceloní que és el Passeig de Gràcia, unes pedres gairebé cúbiques que protegeixen la zona de banyistes del fòrum, ens van donar peu per compondre el tràgic poema de la quadratura de l'atzar. El nom me’l  va regalar la meva germana Laia.

Aquesta sèrie creixerà en el futur si l'atzar m'ho permet.





Mantis especulativa

És la gran amenaça que plana sobre les nostres vides, és la nova esclavitud a la pretesa era de la democràcia. Amb la voracitat de la mantis, l'especulació hipoteca la nostra existència amb els seus grillons de formigó i ensorra els nostres paisatges i els nostres records amb excavadores sense pietat.
Les nostres costes es podreixen amb el seu càncer constructor, per habitar les nostres ciutats hem de convertir-nos en galiots dels especuladors i els banquers.
Són els veritables Okupes perquè ells ocupen la nostra existència i ens abdueixen el futur. Els lladres que et roben la cartera són franciscans si els comparem amb la gran màfia organitzada i protegida per les estructures del poder. Perquè aquests lladres et roben el futur i el futur dels teus fills.
La inspiració per a la sèrie de la qual he triat dues imatges la vaig obtenir de l'enderroc d'una casa prop de les Drassanes. La casa era antiga, amb un balcó que atreia totes les mirades però les excavadores es van abalançar sobre ella com besties famolenques i la van reduir a ruïnes en una escena apocalíptica que va crear una expectació gairebé circense. Que les mantis em perdonin per usar la seva figura en una escena tan macabra.


Somnis

Paisatges en el pètals (Abstracció 1)

Segons la càbala, que detesto, el macrocosmos repeteix el microcosmos i el microcosmos conté el macrocosmos com una fórmula fractal.
Quan arriba la primavera, el parc Cervantes esclata en roses que competeixen en una olimpíada de colors i d'aromes, en els seus pètals vaig anar a buscar canons i muntanyes, dunes i planes, bacteris i nebuloses o formes noves que no recordin a res conegut.
Perquè de vegades somnio que la forma quedi abolida en una boira de matisos que interaccioni directament amb els elements sensibles de la nostra ànima per comunicar un missatge cromàtic, gairebé un neurocolor.
Aquí la tècnica és exclusivament fotogràfica, la manipulació digital inexistent, com a màxim una lleu correcció de l'exposició o la saturació.





El camí al groc



Al parc de la Universitat Central de Barcelona, on vaig cursar els meus estudis de biologia, s'aixeca orgullós un dels grans monuments de la nostra ciutat, un ginko que dóna ombra i calma als seus estudiants i els visitants ocasionals que li reverencien gairebé religiosament, però jo no vaig fotografiar les fulles sinó una fulles més humils i ensorrades en què se me'n va anar dibuixant un camí groc conforme anava obrint el diafragma de les meves macros 100 i 60, de vegades potenciats amb tubs d'extensió. Una camí cap al desenfocament de les sensacions i de les formes, un camí cap a l'harmonia i l'enfrontament dels colors, en una esquizofrènia de la realitat concreta i en unes vacances cap a paisatges abstractes, gairebé mentals.
                         


















Somni del temps abolit

La mística o la ciència, o potser la mística quàntica potser ens permeti cuinar el temps i assaltar la Bastilla de la seva dictadura, èmuls de Zeus enderrocant a Cronos.
De moment només podem somiar amb l'abolició de la terrible tirania del jugador d'escacs que maneja peons com a segons.
Amb aquesta imatge vull homenatjar les figures d'Einstein, Dalí, Sant Joan de la Creu i Fray Luis de León.
De nou la tècnica és un collage fotogràfic ajudat pel programari modern.



Natura morta desafinada






Els que sempre hem admirat les grans obres pictòriques dels mestres del passat, alguna vegada hem somiat amb pintar bodegons amb la tècnica que van deixar com a model insuperable, per això un dia m'atrevia a somiar a pintar amb llum natures mortes que recuperessin la vida per els colors, els fons desafinats i les composicions entre minimalistes i barroques. I el somni d'un matí de tardor va quedar plasmat en les memòries de la meva càmera per néixer sense cap més retoc ni manipulació que no sigui la dels objectius d'aproximació i els seus eteris desenfocaments.








Somnis en una gota de pintura



Al costat de les Drassanes de Barcelona i a l'entrada del Port hi ha una paret on els artistes gràfics de la ciutat ens regalen de vegades obres efímeres i memorables, moltes vegades vaig fotografiar els seus treballs, però en aquesta sèrie només fotografiem les capritxoses formes de la  reguera de les seves pintures, hi apareixen nous universos, geologies inesperades, òrgans alienígenes, colors omnipotents entre el difuminat del concret, una apoteosi de l'abstracció sobre murs inopinats.



Somni del les llums còniques

El cotxe va a més de 100 km per hora en un rampell de velocitat, els llums fixes i les llums dels altres automòbils ballen davant les llargues exposicions i els escombrats que busquen funcions parabòliques, hiperbòliques, sinusoïdals, estocàstiques, i ens deixen un registre del caos de vegades cristal•litzat en formes matemàtiques i harmòniques.



Somni de la Groga eternitat

És un fòssil que perviu després d'interminables eres, més antic que els dinosaures i potser ens sobrevisqui en aquesta terra, quan arriba desembre ens regala uns colors sublims en la tardor de les seves fulles, ens pinta l'ànima amb el seu groc d'eternitat perquè és un gran monument de Barcelona, que s'aixeca orgullós com les torres de Gaudí al pati de la nostra universitat, és l'orgull dels seus jardins és el seu Ginko Biloba centenari.



Somnis dels jocs d'imatges

La metàfora de la poesia literària enllaça termes reals i imaginaris en una confusió lúdica que genera bellesa, en la poesia visual juguen amb imatges i símbols en un còctel en què el real i el fantàstic es combinen, ja no són jocs de paraules són jocs d'imatges que brillen i il • il•luminen la nostra ment com raigs de sinestèsia.




Somnis o malsons
En aquesta última secció es presenten imatges que tant es podrien catalogar com somnis o com malsons.
El maniquí insomne




Barcelona és un immens taller fotogràfic amb un mar renascut, edificis inspiradíssims, gent de tot el món i maniquís que ens contemplen des dels seus aparadors i ens transmeten sensacions que oscil•len des del terror, l'angoixa, l'equilibri, l'enyorança fins a la beatitud, en un arc de sant Martí gairebé infinit de sentiments i passions congelades, tamisades per les llums dels seus fanals, els seus automòbils i els seus semàfors.
Amb l'única arma de la  meva canon, del meu 70-300 m'he proposat completar un estudi complet de la psicologia dels maniquís, com una mena d'objectiu ben temperat. Aquí presento una selecció del que pot ser serà una àmplia sèrie que tractarà de reflectir l'ànima humana a partir de les mirades d'estàtues comercials que s'exhibeixen a les galeries del Passeig de Gràcia.
Novament la manipulació digital es redueix a tèbies correccions de l'exposició o del color.








Publicado por