Crítiques i exposicions
José Antonio Redondo Pino. Alumne del poeta visual Jordi Vallès, qui li fomenta el gust per la poesia de les imatges, amb independència del significat codificat que la societat els hagi assignat.
S'introdueix en la fotografia per diversió i aquest concepte de la fotografia com a joc no l'ha abandonat mai. Rep classes de la professora M. Dolores Colazo, adjunta de la càtedra de Composició visual i disseny fotogràfic de la universitat d'Avellaneda. És membre del grup ES23. Col • labora com a fotògraf freelance de l'Editorial Castellnou, així com amb l'artista colombiana Yolanda Botero. Ha exposat de forma individual en l'espai expositiu del Pati Llimona (gener 2009), a Cincómonos (juny 2009), Transforma (juny, juliol 2009). Art Marc (septembre, novembre 2009). Art Nights (Gener 2010). Tarannà (Gener 2010). Té obra en diverses col•leccions particulars i en importants Galeries de Barcelona com a Villa del Arte i Artevistas.
El Surrealisme el va seduir des dels seus inicis., atret per l’obra d’artistes com Dalí o Max Ernst. És en aquest moment quan crea obres com "La quadratura de l'atzar" o "Mantis especulativa", on elements aparentment inconnexos deambulen per les composicions com autèntiques quimeres urbanes. Però el fotògraf va més enllà, i enriqueix les seves obres amb significats d'una contemporaneïtat absoluta, com l'especulació immobiliària, la incomunicació o la importància de l'atzar en el desenvolupament de les nostres vides.
La introspecció psicològica és un altre dels grans interessos de J. Antonio Redondo que plasma amb mestria en la sèrie dels maniquís. Podem sentir-nos observats dins de l'anonimat i la indiferència que tanca la gran ciutat? Amb aquesta idea juga l'artista per oferir-nos unes obres que reflecteixen l'ànima humana amb la mateixa precisió amb que reflecteixen els semàfors o les llums de la ciutat.
La vitalitat d'aquest artista d'esperit inquiet el porta a explorar sense descans les diferents possibilitats del fet fotogràfic. Fugint de la fossilització estilística, la seva hiperactivitat visual desemboca en diverses línies de treball que, en l'actualitat està desenvolupant. D'una banda el que ell mateix anomena el "neurocolor", és a dir la destrucció de la forma per aconseguir una simfonia perfecta de color que, sense interferències, arribi directament al nostre cervell. Això ho veiem en obres com "Passeig pel Gran Canó a l'hora violeta", "Pòrtic" o "Huracans en l'ànima". D'altra banda la recerca de metàfores visuals i de polisèmies amb les que li agrada jugar, com ara "Somni del temps abolit", on uns elements aliens entre si poemen una composició plena de lirisme, una obra en què de nou veiem un senyal al Surrealisme. Serà aquest, per tant, un tema recurrent en l'obra d'un fotògraf d'ull inquiet i inquietant, que sap mirar amb encert allò que d'imprescindible tenen els somnis.
M.Isabel Martínez Múrcia
Historiadora d'Art
Col • legiada núm. 33303